Pastís de móres
Divendres a la tarda vam anar a recollir móres al costat de casa. Una activitat senzilla però que ens va fer passar una bona estona. La veritat és que la majoria encara eren vermelles, però això vol dir que aquesta setmana hi podrem tornar i recollir-ne més!
En vam aconseguir una bosseta i ens va tocar pensar què podíem fer amb les móres. La melmelada era l’opció més popular i fàcil, però a mi no m’agrada gaire i em venia més de gust algun tipus de pastís. El volia fer de formatge amb móres, però no vam comprar els ingredients quan tocava i l’hem guardat per un altre dia.
Jo no sóc gens cuinera. Sempre busco opcions molt fàcils i ràpides. Però m’agrada fer algun pastisset de tant en tant i, sobretot, m’agrada poder preparar-ho amb en Roger. Hem anat fent cosetes junts, com a les receptes que us vaig ensenyar fa uns mesos, i cada vegada sembla que li agrada més i que vol participar i fer les coses “jo sol”.
Aquesta recepta és facilíssima, gairebé la podria haver fet en Roger ben solet, i els ingredients són força habituals, nosaltres els teníem tots a casa, per això va bé com a recepta “d’última hora” o de diumenge. L’original és del bloc Cuisine Design, una mica adaptada a la nostra manera.
INGREDIENTS
Móres (les que tingueu)
1 got de sucre
1 got de farina
1 got de llet
4 cullerades d’ametlla picada
2 ous
2 culleradetes de llevat
Essència de vainilla (al gust)
1 pessic de sal
Sucre glass
PREPARACIÓ
Prepareu un motlle engrassant-lo i enfarinant-lo o cobrint-lo amb paper vegetal (des que vaig descobrir aquesta opció sempre ho faig així: fàcil, no s’enganxa mai i tot queda ben net. Cuina fàcil, ja ho veieu… ;-))
Poseu tots els ingredients menys les móres en un bol i barregeu-los amb la batedora. Aboqueu la barreja dins del motlle.
Netegeu les móres i poseu-les per sobre de la barreja.
Poseu-ho al forn, prèviament escalfat, 25 minuts a 200ºC perquè pugi (tot i que no ho fa gaire) i 35 minuts a 180ºC perquè s’acabi de coure per dins. Podeu saber si està fet quan el punxeu amb un ganivet o un escuradents i surti net.
Quan estigui fet el treieu, el deixeu reposar i quan sigui fred hi podeu espolsar sucre glass per sobre.
Ens el vam menjar de postres acompanyat de gelat de vainilla. Bona combinació!
El que més em va agradar de tot el procés va ser que en Roger el pogués viure sencer: anar a recollir les móres, fer-ne el pastís i menjar-nos-el. Ell ho va disfrutar, i jo encara més!
LaRita Craft 