Aquest cap de setmana ha destacat un vídeo a les xarxes socials que ens fa reflexionar sobre com hauríem de celebrar el primer aniversari d’un fill. Normalment ens centrem en el nen, i ens suggereixen que també hem de tenir en compte que celebrem un any com a mare. El vídeo és aquest:
D’aquí poques setmanes ens tocarà celebrar el quart aniversari d’en Roger i el primer d’en Biel (un any ja!!!!). Són moments en els quals se’m fa inevitable mirar enrere, pensar en tot el que ha passat l’últim any… i mirant aquest vídeo se m’ha avançat aquest moment.
Ser mare és tota una aventura, totes les que ho som ho sabem, i ningú ens pot qüestionar l’esforç que suposa.
Sempre hi ha reptes i dubtes, però el primer any crec que és el més intens en aquest sentit. Perquè ens convertim amb mares, i això ens redescobreix i ens fa conèixer coses de nosaltres mateixes que ni ens podíem imaginar.
I el que m’encanta pensar és com ens canvia la manera de veure les coses. Quantes paraules ens hem d’empassar amb allò típic de “jo això mai ho faré…” i veure’t fent-ho una vegada tens el petitó o la petitona als braços…
Si faig una llista personal, entre en Roger i en Biel, puc reconèixer unes quantes coses que mai m’hagués pensat fer o que veia ben diferent abans (mai m’hagués imaginat estar més de 10 mesos sense dormir una nit sencera; no tenia clar si triar lactància materna o artificial; no havia pensat si voldria que els fills dormissin amb nosaltres…), i segur que entre totes faríem una llista ben llarga. Res es pot criticar, cadascú reacciona de la manera que millor li sembla davant de cada situació, tot és ben respectable, i si ho ha decidit una mare, segur que és una bona opció per al fill, perquè estarà fet amb la millor intenció.
Un primer any ple de reptes, novetats, obstacles, pors, incerteses, alegries, decisions, sorpreses… i mil dilemes que ens fan patir pel que més estimem. Tot plegat es mereix un homenatge, i tant!
LaRita Craft 