Donar el pit (Setmana Mundial de la Lactància Materna)

A Catalunya (i a la resta d’Europa) a principis d’octubre es celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna, que a altres indrets del món es porta a terme a principis d’agost. I és per aquest motiu que aprofito per parlar de la meva experiència amb la lactància materna i com m’ha canviat la manera de pensar al respecte.

Quan escric un post ho faig per compartir experiències, idees, propostes… pensant que a algú potser li serà útil, de la mateixa manera que a mi m’agrada trobar articles que m’interessen. Hi ha moltíssima informació, opinions, consells, notícies, articles que parlen de la lactància materna i avui hi afegeixo el meu gra de sorra.

Abans de néixer en Roger no m’havia plantejat mai com voldria alimentar el meu fill durant els primers mesos de vida. La meva opinió era “si puc pit i sinó, biberó” fins que una mare que havia tingut el seu primer fill uns mesos abans i amb unes idees més fonamentades sobre el tema em va dir: “no és fàcil, si ho vols fer n’has d’estar més convençuda”. En aquell moment vaig decidir que sí: que en Roger faria pit, però la lletra petita seguia dient que no m’importaria passar-me a la llet artificial si feia falta…

 

Quan va néixer, me’l van posar a sobre immediatament i em van dir que l’acostés al pit. Vaig al·lucinar de la capacitat que tenen aquests petitons. El seu instint va fer que s’agafés al pit i comencés a xuclar sense que ningú li hagués ensenyat! Buscava i trobava amb els ullets tancats… Tot va anar molt bé.

 

Sempre he explicat que el pitjor de la lactància dels meus dos fills va ser la pujada de la llet amb en Roger. Ningú m’havia explicat com seria i què podia passar! Va ser terrible, enorme, molt dolorós, desesperant… però, per sort, va passar (amb en Biel estava preparada perquè passés el mateix i no va ser així. Potser perquè ja estava avisada). També va aparèixer una petita clivella que em feia apretar les dents quan en Roger menjava. En realitat no sé si era petita o gran, però penso que no era important perquè si ho hagués estat no crec que hagués set capaç de continuar donant el pit (encara que ara penso que hagués estat una llàstima). Amb aquests dos temes és on va haver d’intervenir més el pare de les criatures: no només la mare ha d’estar convençuda de donar el pit, és igual d’important que ho estigui el pare (i l’ideal és que ho estigui tot l’entorn!). Per no estar sola, per aconseguir superar moments complicats, per donar-te ànims, perquè no és fàcil, per apartar els dubtes, per passar dels comentaris, perquè és cansat i lligat i perquè un “i si ho deixes…” en un moment delicat pot fer tirar la tovallola. He tingut molta sort ☺ ❤

 

Poc a poc marxa la vergonya de donar el pit en públic, poc a poc mare i nen ens anem acostumant i anem agafant pràctica, poc a poc et vas adonant de com n’és de pràctic i fàcil poder sortir de casa amb les mans “buides” o que el nen mengi a la nit sense haver-te d’aixecar del llit ni d’obrir els ulls, poc a poc et vas convencent i gaudint de l’experiència, adonant-te dels beneficis que porta a tots, poc a poc et vas convertint en una defensora de la lactància materna (perquè segur que has de contestar comentaris desafortunats)… Poc a poc s’aconsegueix i es gaudeix!

 

En el meu cas, quan parlo dels beneficis que porta a mare i fill, vaig una mica més enllà: tinc diabetis tipus 1, sóc insulinodepenent i durant la lactància el control de la malaltia i la permissivitat amb el menjar ha estat genial! Valors més baixos i controlats, menys necessitat d’insulina, possibilitat de permetre’m més marge amb menjar segons quines coses… Alguna mare com jo per aquí???

 

Ah! I un altre benefici que m’encanta: a mi la regla m’ha desaparegut durant toooooota la lactància!

 

El resultat de tot plegat ha estat una lactància de 10 mesos amb en Roger i amb en Biel encara anem fent, contents, convençuts i feliços.

La recomanació final és que esteu convençudes del que feu, tingueu paciència i si teniu algun dubte o problema, demaneu ajuda. Hi ha grups de lactància, assessores, llevadores competents… val la pena intentar-ho i aconseguir-ho!

Bona Setmana Mundial de la Lactància Materna a tothom!