4 anys i una festa per celebrar-ho

El temps va massa ràpid i a final de mes arriben els 4 anys… 4 anys!!!! Sembla impossible que hagi passat tant temps i que hagi estat tant intens.

En Roger va reafirmant el seu caràcter, va aprenent i coneixent, va descobrint, triant i decidint… És fort, valent i decidit (normalment…), molt extrovertit, simpàtic, alegre, curiós, segur d’ell mateix; tossut, rabiüt, xafarder, mogut, esverat, xerraire, a vegades impertinent… Crec que fa toooot allò típic de la seva edat: a vegades bo, a vegades no tant bo.

Aquest últim any ha estat molt especial per a tots. Va fer els 3 i molt pocs dies després va aparèixer un matonet a casa que el va trasbalsar. Els primers dies van ser durs, va tenir gelos que crec que són inevitables: passar de ser el rei a compartir regnat no és fàcil… Els pares vam patir, veure que ho estava passant malament ens feia encongir el cor… Però tot es va anar posant a lloc.

Hi havia qui ens deia que quan en Biel fes cosetes els gelos tornarien i jo ja tremolava… Però no ha estat així! És curiós: algun dia m’havia demanat que volia un germà, però un germà gran! I precisament ara que en Biel li riu totes les gràcies, va aprenent a fer les coses que ell li ensenya, juguen junts… és quan més cas li fa: són amics! Al principi en Roger deuria pensar com era possible que algú que només dormia i plorava li prengués el protagonisme; ara hi veu algun benefici, comença a tenir un company de jocs. I aquesta historieta o anècdota explica molt bé com és ell: li agrada interactuar, cuidar, prendre la iniciativa, entendre, poder fer les coses “jo sol” i amb seguretat…

En Roger ha estat i és un nen força fàcil. Ens ho passem molt bé amb ell: aprenem i descobrim junts, li expliquem històries i escoltem les seves, juguem, anem a veure la vaca Rita, fem excursions amb bici, ens movem (molt!), anem a menjar a restaurants, tal com a ell li agrada; cuinem, fem sopa (el seu plat preferit), cantem i ballem… La qüestió és que tot sigui molt intens, tal com és ell.

Gràcies, petit, per fer-ho fàcil… Com t’estimem!

L’any passat jo deia que ENCARA no volia caure a la festa de l’Spiderman… Però el que vull és que ell estigui content! Per tant, senyores i senyors, aquest any tenim FESTA DE SUPERHEROIS! Al meu cap ho he maquillat una mica: en podem dir Marvel Party, Festa Marvel, Festa de còmic… però, de fet, tot el relacionat amb els superherois està de moda, o sigui que ja m’està bé… Què carai! M’està perfecte! M’encanta! Quedarà súperxulo i ell estarà molt content!

El repte és una mica més gran: passem de petita festa familiar a gran festa amb els amics de la seva classe. Gairebé ho tinc tot previst: decoració, menjar, lloc… però estic acabant de pensar idees per poder tenir distrets una colla de gairebé 30 nens i nenes durant un parell d’hores.

Som superherois, ho aconseguirem! (ja us explicaré…)

Aquí teniu la invitació que hem fet arribar als amiguets. Canyera, no?